jueves, 22 de diciembre de 2011

BON NADAL I FELIÇ 2011

ELS MEMBRES D'AMICS DEL FINAL FELIÇ US VOLEM DESITJAR UNES MOLT BONES FESTES NADALENQUES I UN PRÒSPER ANY 2012

JORDI PUIG, MARIÀ LLOP, XAVI SERRA, JORDI DARNÉS,JAVI OTERO, ALBERT ROMANS, MANEL GARROTE
DAVID MARTÍ, ALBERT ESPINOSA, LLUÍS BLAVI, MODEST BLAVI, JOSEP RIPOLL, ERIK VERDICK


JORDI GARROTE JR



MIQUEL BARRAGAN


RUBEN ROCA



HELENA









MIQUEL VERGÉS


TRINIDAD CRUZ

JORDI AYGUADÉ

PAQUI CRUZ


MARTA COSTA



JORDI GARROTE

SORAYA










BON NADAL!!!

miércoles, 21 de diciembre de 2011

CASTELL DE BELLAGUARDA, VIA AUGUSTA, CAMÍ DE SANT JAUME.


Aquest dimecres hem anat a fer cames, pedelan un tros per la calçada romana, via Augusta i camí de Sant Jaume, fins arribar al Castell de Bellaguarda.





Passat un quilòmetre de La Jonquera, hem deixat al cotxe per agafat el camí de la via Augusta per el serrat de les Rebolles i tot pujant entre alzines sureres, al cap d’uns 50 minuts ja ens trobàvem a les ruïnes del antic monestir de Santa Maria de Panissars (S. XI), a on comença un dels camins de Sant Jaume i antiga via Augusta. Tot seguit em passat per el coll de Panissars per pujat fins la fortalesa de Bellaguarda.( Finals XVII)



Calia fer una visita llampec doncs ja era les 16.44 i calia tornar abans no es fes fosc; donant la volta a la fortalessa i visitant el recinte per l’exterior, calia fer el camí de tornada, tot baixada per la serra de Penissars, fins arribar al començament del tunel del TGV d’entrada a França, hi ha un quilòmetre novament al cotxe.



Un 21 de desembre esplèndid, amb una temperatura de 14 a 16 graus, amb una mica de vent, amb un recorregut de 1,40 h, i de 12 quilometres.


Una abraçada molt forta desde aquesta pagina, desitjar-vos un Bon Nadal 2011 i un Bon Any 2012, amb moltes sortides plegats.



Escrit per Marià Llop.

sábado, 26 de noviembre de 2011

DARNIUS, LA TORTUGA I L' ÓS.

Un dia més i en bon temps, després d’aquestes pluges tant intenses, les bicicletes d’en Jordi i la meva tenien ganes de sortír i que millor que anar a veure el nivell del Pantà de Darnius-Boadella.


A les 9.15 del dissabte 26 de novembre i hem 15º de temperatura, sortim de Vilabertran agafant el Camí Natural de la Muga, ens vam dirigir cap a Pont de Molins, i posteriorment a Les Escaules.


La Muga baixava plena i algun tram del camí estava aiguat de la pujada del riu; pel que vam haver d'esquivar a camp a través o pel bosc i algun troç per carretera fins a Boadella.


Amb els peus molls i novament en el camí, vam arribar a la presa a on obrien comportes per deixar anar aigua.








Novament enfilats a la bicicleta arribem al club Nàutic de Darnius, on l’aigua arribava a peus del restaurant, allà vam fer una cola amb un paquet de patates i com no.... un gelat i un cigarret.













Els minuts anaven passant en aquell entorn tant magnífic, i no donava temps per arribar fins el mirador de Sentinella i a les dos a ser a Figueres. Però al comentar-li en Jordi que més amunt i havia un altre mirador anomenat de la Tortuga; en va fer canviar els plans i anul•lar els meus compromisos per anar als miradors i dinar a Darnius.

Així va ser, ens vam dirigir cap el mirador de Sentinella a un centenar de metres per sobre del pantà, però les poques rampes per arribar-hi et feien apretar les dents, però l’esforç valia la pena per aquella vista tant magnifica i l’explicació del plafó.


Uns 60 metres més amunt, la Tortuga treia el cap i per arribar-hi calia fer la volta a la muntanya. Pel camí vam trobar cireres d’arboç, és un arbusts o arbre petit autòctons dels boscos de les zones mediterrànies, també conegut com en aquest cas, “ El Oso y El Madroño” o “En Jordi i La Cirera d’Arboç”













Després de les pertinents fotos “dels tortugues” i gaudir de la vista, només restava baixar fins el poble de Darnius i buscar un restaurant, un cop allà i fent un passeig pel poble, finalment vam anar a dinar al Hostal de Darnius.

Després de dinar amb la panxa plena i la corresponent mandra, calia completar la jornada.



Ens vam dirigir cap a Biure i agafar un camí que ens portes a mirar l’Ermita de la Mare de Deu del Roure, un antic monestir i santuari de finals del segle XI. Desprès de la visita i per la Serra d’en Jordà vam arribar a Molins i seguidament a Pont de Molins, ha on novament vam agafar el Camí Natural de la Muga fins arribar a Vilabertran.









Un dia complert amb miradors, tortugues, cireres, ossos, dinar, ermites i bicicleta. Amb només 4’15 hores sobre la bicicleta i 52 Quilometres.

Escrit per Marià Llop

sábado, 19 de noviembre de 2011

ST EUGÈNIA VOLETADA-GRAELLADA


Bones tardes:

Avui 19 de novembre del 2011 hem fet una sortida una mica diferent però no per això menys important.

Un dels membres dels AMICS DEL FINAL FELIÇ, en Jepi ens va proposar, farà un mes, d'anar a dinar a la casa de colònies de St Eugènia, terme municipal d'Agullana.
La sortida consistiria en cambiar la MTB per anar a caçar bolets pels voltants de la casa i posteriorment fer un dinar de germanor entre components d'Amics del Final Feliç, families respectives i col.laboradors!!

Res més comentar-ho uns quants de nosaltres ens vàrem posar en "marxa per fer preparatius, decidir dia, i començar a preparar la logística per tal que tot sortís bé!!
En poc més d'una setmana ja teníem el 80% de la gent confirmada i la resta no varen tardar a decidir de venir.

Com sol passar en aquestes trobades, hi va haver gent dels Amics que no varen poder venir per diferents compromisos.

El gran dia va arribar i a les 07h aprox varen quedar una primera tongada a la Societat de Terrades per anar a caçar bolets.

Entre ells hi havia en Jepi que els portaria als llocs on trobar-ne.

Amb això la Casa de St Eugènia va obrir les seves portes a les 09h 30 on es va començar a preparar el caliu i les taules xq quan arribessin els boletaires i la resta de la colla estigués tot a punt, d'aquesta tasca se'n va ocupar l'Albert Espinosa.


Cap a dos quarts de dotze van arribar els boletaires:  Jepi, Modest, Lluís, Enric, Marià, Xavi Serra, Jordi Puig, Darnés, Ruben, Albert Romans, Paqui, Trini.

Realment portaven molts cistells però pocs bolets, això sí, s'ho havien passat molt bé!!!

I al cap d'una hora aprox van arribar la resta: David Martí, Soraya, les dos peques seves, en Miquel Vergé, la seva dona i les seves dues peque, en Tomàs, la lidia i els seus dos peques i en David Cortés i la seva peque i finalment l'Èrik que va arribar amb moto brut de fang ja que va fer sortida pel matí amb moto.

Amb tot això, la taula parada, el caliu a punt i el nostres pinxes inprovisats, en Modest i l'Albert Romans van començar a fer la carn.


A quarts de dues les futures generacions va començar a dinar i mitja hora més tard ja erem tots a taula disposats a gaudir d'un gran dinar.


Aquest es va compondre de:

1 xuia, 1 pinxo de vedella, 1 pinxo de porc, 1 xurrasco i 1 buti per cap

1 pinxo pollastre i 1 frankfurt pels nens que eren 8

Tota la carn va ser preparada i portada per la Lidia i en Tomàs

Pa de coca d'Agullana, tomata, all i oli.

Beguda variada, bunyols d'Agullana i dos pastissos portats per la Paqui i la Trini.
I finalment cafès.

Cap a les 16h ja estàvem de taula i en un plis plas es va tornar a tenir tot recollit i ja vam fer el sobretaula els uns, jugant a futbol els altre i passejant pel bosc uns altres!!!

Aproximadament a les 18 hores vam anar marxant tots havent passat molt bon dia, que el va fer, i estant molt a gust tots!!!


Escrit per Albert Espinosa.

miércoles, 9 de noviembre de 2011

SANT ROMÀ DE DELFIÀ I DELFIÀ



Bones de nou:

Les tardes l’hivern es fa fosc aviat, per això la volta del dimecres 9 de Novembre amb en Jordi la vam fer curta visitant les Basses de Delfià.



Sortim puntual de Vilabertran a les 15.30 h., ens encaminem cap a Perelada passant per els voltants del camp de golf, fins a sortir novament a la carretera que porta a Garriguella. Tot i que havia plogut dies abans, la temperatura era agradable 18º, vam agafar un camí que passa al costat del mas de l’Hotús i que ens porta fins a Sant Romà de Delfia (S. XI); un espai que volen fer un pla especial, de la preservació de les basses i el seu entorn.

Un cop allà vam passar per el costat de les basses, que de les darreres pluges estaven plenes; cal destacar l’importància de la vegetació i herpetològia que hi ha a la zona i de la comunitat de tortugues del rierol que hi ha.


Fen la volta per aquells camins enfangats, arribem a Delfià on agafem la carretera comarcal per arribar a Garriguella.


En direcció a Figueres i un cop a dalt al puig de la mala veïna, vam agafar un camí que ens pensàvem que ens portaria al costat del Golf de Perelada, però va ser erroni, ens vam perdre i el mig d’una vinya i seguint per sota dels pòsters de llum, amb alguna que altre dificultat, vam sortir a prop de Perelada,

Es feia fosc, i calia espavilar la marxa i arribar el més aviat a Vilabertran, amb una sortida de 2 hores i 25 minuts amb 30.4 quilòmetres.




Escrit per Marià Llop

miércoles, 2 de noviembre de 2011

PUIG NEULÓS-PUIG AMARGANT

Bones de nou:
Com havíem avançat, aquestes vacances que coincidíem en Jordi Puig i jo (Marià); el nostre propòsit era anar al Puig Neulós. Mirant el pronòstic del temps no tenia clar quin dia fer l’excursió, al final en Jordi i la seva insistència va decidír que el dimecres, amb bó o mal temps.







Doncs dimecres a les 7.30 vam quedar que en Jordi, hem passes a buscar a casa. Vam carregar les bicis al vitara i cap a Cantallops. El dia pintava nuvolós, quasi sense vent i un recorregut que prometia.Quan vam arribar a Cantallops anàvem una mica tard i vam decidir deixar el cotxe més amunt, al coll de Medes.

La sortida va començar passades les 8.45 i un cop a l'altre costat de la tanca vam escalfar planejant fins la Serraria, a partir d’aquí la ruta es va posar més seriota i cap al encreuament de la barrera vam iniciar l’ascens dur, al principi rampes fortes amb moltes pedres soltes i el camí en molt mal estat per les darreres pluges, les parades eren constants i la boira començava a sortir.



Al cap de dues hores pujant entre castanyers , alzines, pins i altres espècies, era prou dur per començar a notar una mica de desgast a les cames, però encara quedaven 4 quilòmetres fins el puig, la boira s’anava intensitat i de 16º ja estàvem a 13º , a mida que anàvem pujant també el vent era més fort. Li proposo a en Jordi de deixar-ho per un altre dia, però la resposta contundent, negativa, va quedar clar que volia arribar fins el final. (Sort que va fer mig cas del meu consell de portar roba per abrigar).








Un cop vam arribar al coll del Pou ens vam arribar al Pou de glaç, ha on ens vam refugia de la ventisca i la boira; allà vam fer un mos, l’entrepà i fruita que portàvem.












Quedàven dos últims quilòmetres d’ascens i preveient el que venia ens vam abrigar, dons les inclemències del temps a 1260 metres comencen a ser fortes . Aquests quilòmetres que són asfaltats el vent era molt fort i et desequilibrava molt de la bici, el ritme de pujada no permetia gaires esforços extres.


Al cap de tres hores, vam arribar a dalt i ens vam reparar del vent en el mur de les antenes. Calia fer la foto de rigor, certificar que en Puig havia arribat al Puig Neulós, l’hi vaig comunicar que el vent a d’alt a la carena del monòlit seria més fort i que només pujaríem per fer la foto molt ràpidament. Un cop a dalt justet ens podíem mantindre drets del vent i de fer la foto amb la forta boira.


La temperatura era de 11º però la sensació amb la tempesta era de més fred, ràpidament vam comencem el descens, abrigat i lentament doncs el vent no permetia anar ràpid o et tombava. Al cap d’uns 4 quilòmetres de baixada més o menys 7 minuts, la climatologia havia canviat severament sense boira i poc vent, el color ocre dels arbres i les fulles a terra, marcaven el final d’aquesta tardor que no deixava entrar l’hivern. Seguint la carretera asfaltada total 9 quilòmetres de descens, fins trobar Sant Martí de l’Albera.



Quedava la part més entretinguda per fer un tram ràpid, planer entre boscos i caminets, de 5 quilòmetres, per tenir un petit descans fins el Pla de l’Arca, que tornem amb les pujades suaus fins arribar al coll de l’Auleda, passant per davant l’Avió només quedava baixa fins a la Cantina, ha on arribàvem a les dues per dinar tot sols, amb la tradicional amanida, embotit i entrecot.


Després una mica de descans i un fart de menjar; contents de la proesa, vam fer l’esforç de realitzar els darrers 4 quilòmetres per arribar novament al cotxe.






Total 37 quilòmetres, amb 990 metres acumulats, i molt contens.

Escrit per Marià Llop

sábado, 22 de octubre de 2011

VILABERTRAN-PERALADA-GARRIGUELLA-VILABERTRAN

Bon dia:




Avui al matí cap a les 9h. hem sortit en Marià en Xavi Serra i jo (jordi puig) de Vilabertran direcció a Perelada un vegada hem arribat em passat per el cami paral-lel al golf fins arribar a un trencant que ens havia comentat en Joan Bigas i hem anat cap a la dreta hem trencat cap a baix fins trobar-nos una porta i hem passat per l´esquerra que hi havia un corriol tot seguit com ens hem trobat un camp amb una barraca on hi havia un matrimoni que els hem preguntat si anavem bé per anar a Garriguella i ens han dit que no , que teniem que recular i passar per un camí cap amunt fins arribar al golf i seguir-lo aixi ho hem fet i hem arribat fins a la carretera i hem continuat fins a Garriguella a esmorzar.



Allà ens hem trobat amb en Joan Bigas  i hem esmorzat , quant hem acabat en Joan ens ha indicat un cami passat el restaurant de la perdiu i així ho hem fet hem passat per un camí i hem arribat a un trencant i no sabiem si anar cap a la dreta o l´esquerra hem tirat cap ala dreta i a 50 metres ens hem trobat un rierol que fotia una peste a fems amb la qual cosa hem optat per recolar i anar cap a l´esquerra.






Al cap de uns 3 km. hem baixat per un camí fins a baix i tot seguit una pujada que desde l´altre costat semblava mes forta pero que al final no ho era tant, tot seguit hem trobat el golf i hem seguit fins a perelada allí hem pasat per davant d´un bar de degustacio de vins i caves i a n´en xavi li ha vingut sed hi ens hi em quedat a fer unes coca coles i una copa de cava , quant hem acabat hem anat cap a Vilabertran hi hem acabat





Escrit per Jordi Puig


miércoles, 19 de octubre de 2011

ST MIQUEL DE LA ROQUE-CRESPIÀ

Sant Miquel de la Roque, Crespià




Un dimecres més vam quedar per anar a fer una volta-llampec amb bici, cansats de fer sortides al voltant de Figueres, jo en Marià, vaig proposar fer una pels voltants de Crespià, per recorrer part de l’Empordà i de La Garrotxa .

La hora de sortida era a les 4 de la tarda amb l’Èric i dos companys seus l’Aleix i en Xavi i el “mastil” del club, en Puig.









La previsió era fer la volta i com sempre veure coses noves que hi ha a prop de casa. Tots apunt de sortir 10 minuts del previst, vam començar la ruta que vaig baixar del Wikiloc, només sortir del poble vam passar per uns corriols, ha on els joves Èric, Xavi i Aleix els hi era un terreny que els motivava i es varen esplaiar.

Després d’un parell d’errades de rumb i rectificant la ruta, vàrem arribar a Esponellà per agafar el camí que ens porta al càmping, allà l’Èric ja estava al seu terreny doncs hi havia viscut uns anys i es coneixia el terreny.

Seguint el camí i passant per la font del Martís (crec) vorejant el riu Fluvià, arribem a la central elèctrica i la pressa dels Martís, ha on veiem al altre costat de riu, uns del nostres objectius de la excursió del dia, enfilada allà en un penya-segat, Sant Miquel de la Roque.


Continuant vora riu trobem la resclosa de Serinyà i travessant l'afluent El Ser passem per un terreny anomenat Les Plenetes, ha on els joves van ensumar una olor de herba, que es feia perdre el sentit, imaginant la quantitat de cultiu que hi podia haver.


Sense fortes pendents vàrem sortir a la C-66, per fer un parell de Quilòmetres, per travessar el riu a prop de Besalú i fer el retorn per l’altre banda.


Passant per uns camins sense pendents i en bon estat, que es podia pedalejar còmoda, arribem Dosquers, i un quilòmetre després, veiem una trialera fora de ruta ha on en Aleix va voler pujar, per poder baixar fen la cabra-boja, mentre L’Erik el filmava. Tot seguit novament vorejant el Fluvià, passant per el Portell; com sempre una mica de pujada no massa forta, però que exigeix una mica per arribar fins d’alt. A Sant Bertomeu del Portell.


Allà deixem les bicicletes i busquem Sant Miquel de la Roque, despres de 5 minuts de buscar i caminar trobem la curiosa ermita, amb vistes al riu molt maques.

D’allà, baixada per bon camí amb pedres que emprenyen una mica, però que no impedien que els joves poguessin fer un descens ràpid, uns més que altres, per arribar novament a Crespià.









Vam comentar la ruta amb la colla de L’EriK. Una salutació des de el nostre blog i a veure si algun dia fem una altre sortida conjunta amb ells.



La veritat és una volta maca, vorejant el riu per pistes en bon estat. Una mica de puja i baixa ràpid, i en pocs quilòmetres (20), tornem a estar de camí cap a casa.

Escrit per Marià Llop





miércoles, 12 de octubre de 2011

FIGUERES-L'ESCALA-FIGUERES

Bon dia:




Avui 12 d’Octubre hem decidit fer una sortida una mica diferent

Aprofitant que el dia havia de ser assoleiat a les 08 30 ens hem reunit els membres del amics del finalfeliç a l’Esclat, lloc força aprofitat per les nostres sortides.

Aquest cop hem estat en Marià, la Beth, en David Martí, en Jordi Puig i l’Albert Espinosa.


Després de preparar el estris hem agafat carretera en direció al Far de l’Empordà per tot seguit agafar la pista, per cert, molt ample, i anar en direcció a Torroella de Montgrí.


Sense arribar a aquesta població hem agafat de nou un trencant que ens ha dut fins a Vilamacolum i posteriorment a St Pere Pescador i atravessant el poble hem passat el pont que va en direcció als campings i la platja.


Hem agafat el carril bici i hem passat pel camping Rius primerament i després d’anar en direccióa l’Escala per carretera (carril bici) hem girat a l’esquerra on es troba l’avinguda que hi han més campings.


Hem arribat fins al final que ja ens trobem a la platja i hem girat a la dreta passant per davant el camping l’Àmfora i agafant una pista que va al costat de la platja hem passat per davant del Xiringuito i llavcors la pista ens ha fet passar per darrera en camping Aquàrius on hem tornat a la carretera que va fins l’Escala.







Allà hem seguit de nou pel carril bici i hem passat per davant la porta del camping Aquàrius i després pel camping Les Dunes.

Hem seguit carretera fins trobar de nou una pista que es troba al costat del camping Ballena Alegre i aquesta ens ha dut fins la platja de nou on hem hagut de atravessar un pont petit de ferro (peatonal). Aquí hem hagut de baixar de la MTB ja que hi havia molta sorra de platja.


Aquesta platja anomenada Cortal de la Vila és famosa perquè s’hi practica el nudisme i forma part de les platges de St Martí d’Empúries.









En aquest punt i després d’atravessar el petit pont de ferro hem anat seguit el petit passeig que passa per davant la platja principal de St Martí d’Empúries i tot seguit enfila pel camí-passeig pasant per davant de l’hotel de la mateixa població i arribem a la població de l’Escala on hem passat pels carrers antics de la població i llavors hem decidit anar a esmorçar a una granja-cafeteria.





L’esmorçar, per algú, ha estat quasi de forquilla i ganivet i després a la tornada entre el petit vent que bufava en contra i que la panxa era ben bé plena, aquesta s’ha convertit en un “lastre” a darrera la MTB.



Quan estàvem a punt de tornar ens trobem amb el company Xavi Serra i la seva familia que passejaven x l’Escala i ens han acompanyat una estona amb l’esmorzar.










Llavors cap a es 12 h hem decidit tornar pel mateix camí on entre l’Escala i St Martí ja hi començava a haver-hi força gent que anava cap a la platja o bé a passeig.

En comptes de passar per la pista dels campings, vora mar, hem decidit arribar fins a St Pere per carretera normal i després pista normal fins els Far.

En aquest petit poble hem repostat aigua en una fornt i arribant al recinte firal de Figueres ens hem separat cadascú a casa seva.

Per avui la temp ha estat molt bona amb calor i s’han fet uns 55 Km en total de planer.

Escrit per Albert Espinosa