DARNIUS, LA TORTUGA I L' ÓS.

Un dia més i en bon temps, després d’aquestes pluges tant intenses, les bicicletes d’en Jordi i la meva tenien ganes de sortír i que millor que anar a veure el nivell del Pantà de Darnius-Boadella.

A les 9.15 del dissabte 26 de novembre i hem 15º de temperatura, sortim de Vilabertran agafant el Camí Natural de la Muga, ens vam dirigir cap a Pont de Molins, i posteriorment a Les Escaules.

La Muga baixava plena i algun tram del camí estava aiguat de la pujada del riu; pel que vam haver d'esquivar a camp a través o pel bosc i algun troç per carretera fins a Boadella.

Amb els peus molls i novament en el camí, vam arribar a la presa a on obrien comportes per deixar anar aigua.

Novament enfilats a la bicicleta arribem al club Nàutic de Darnius, on l’aigua arribava a peus del restaurant, allà vam fer una cola amb un paquet de patates i com no.... un gelat i un cigarret.

Els minuts anaven passant en aquell entorn tant magnífic, i no donava temps per arribar fins el mirador de Sentinella i a les dos a ser a Figueres. Però al comentar-li en Jordi que més amunt i havia un altre mirador anomenat de la Tortuga; en va fer canviar els plans i anul•lar els meus compromisos per anar als miradors i dinar a Darnius.

Així va ser, ens vam dirigir cap el mirador de Sentinella a un centenar de metres per sobre del pantà, però les poques rampes per arribar-hi et feien apretar les dents, però l’esforç valia la pena per aquella vista tant magnifica i l’explicació del plafó.

Uns 60 metres més amunt, la Tortuga treia el cap i per arribar-hi calia fer la volta a la muntanya. Pel camí vam trobar cireres d’arboç, és un arbusts o arbre petit autòctons dels boscos de les zones mediterrànies, també conegut com en aquest cas, “ El Oso y El Madroño” o “En Jordi i La Cirera d’Arboç”

Després de les pertinents fotos “dels tortugues” i gaudir de la vista, només restava baixar fins el poble de Darnius i buscar un restaurant, un cop allà i fent un passeig pel poble, finalment vam anar a dinar al Hostal de Darnius.

Després de dinar amb la panxa plena i la corresponent mandra, calia completar la jornada.

Ens vam dirigir cap a Biure i agafar un camí que ens portes a mirar l’Ermita de la Mare de Deu del Roure, un antic monestir i santuari de finals del segle XI. Desprès de la visita i per la Serra d’en Jordà vam arribar a Molins i seguidament a Pont de Molins, ha on novament vam agafar el Camí Natural de la Muga fins arribar a Vilabertran.

Un dia complert amb miradors, tortugues, cireres, ossos, dinar, ermites i bicicleta. Amb només 4’15 hores sobre la bicicleta i 52 Quilometres.

Escrit per Marià Llop

ST EUGÈNIA VOLETADA-GRAELLADA

Bones tardes:

Avui 19 de novembre del 2011 hem fet una sortida una mica diferent però no per això menys important.

Un dels membres dels AMICS DEL FINAL FELIÇ, en Jepi ens va proposar, farà un mes, d'anar a dinar a la casa de colònies de St Eugènia, terme municipal d'Agullana.

La sortida consistiria en cambiar la MTB per anar a caçar bolets pels voltants de la casa i posteriorment fer un dinar de germanor entre components d'Amics del Final Feliç, families respectives i col.laboradors!!

Res més comentar-ho uns quants de nosaltres ens vàrem posar en "marxa per fer preparatius, decidir dia, i començar a preparar la logística per tal que tot sortís bé!!

En poc més d'una setmana ja teníem el 80% de la gent confirmada i la resta no varen tardar a decidir de venir.

Com sol passar en aquestes trobades, hi va haver gent dels Amics que no varen poder venir per diferents compromisos.

El gran dia va arribar i a les 07h aprox varen quedar una primera tongada a la Societat de Terrades per anar a caçar bolets.

Entre ells hi havia en Jepi que els portaria als llocs on trobar-ne.

Amb això la Casa de St Eugènia va obrir les seves portes a les 09h 30 on es va començar a preparar el caliu i les taules xq quan arribessin els boletaires i la resta de la colla estigués tot a punt, d'aquesta tasca se'n va ocupar l'Albert Espinosa.

Cap a dos quarts de dotze van arribar els boletaires:  Jepi, Modest, Lluís, Enric, Marià, Xavi Serra, Jordi Puig, Darnés, Ruben, Albert Romans, Paqui, Trini.

Realment portaven molts cistells però pocs bolets, això sí, s'ho havien passat molt bé!!!

I al cap d'una hora aprox van arribar la resta: David Martí, Soraya, les dos peques seves, en Miquel Vergé, la seva dona i les seves dues peque, en Tomàs, la lidia i els seus dos peques i en David Cortés i la seva peque i finalment l'Èrik que va arribar amb moto brut de fang ja que va fer sortida pel matí amb moto.

Amb tot això, la taula parada, el caliu a punt i el nostres pinxes inprovisats, en Modest i l'Albert Romans van començar a fer la carn.

A quarts de dues les futures generacions va començar a dinar i mitja hora més tard ja erem tots a taula disposats a gaudir d'un gran dinar.

Aquest es va compondre de:

1 xuia, 1 pinxo de vedella, 1 pinxo de porc, 1 xurrasco i 1 buti per cap

1 pinxo pollastre i 1 frankfurt pels nens que eren 8

Tota la carn va ser preparada i portada per la Lidia i en Tomàs

Pa de coca d'Agullana, tomata, all i oli.

Beguda variada, bunyols d'Agullana i dos pastissos portats per la Paqui i la Trini.

I finalment cafès.

Cap a les 16h ja estàvem de taula i en un plis plas es va tornar a tenir tot recollit i ja vam fer el sobretaula els uns, jugant a futbol els altre i passejant pel bosc uns altres!!!

Aproximadament a les 18 hores vam anar marxant tots havent passat molt bon dia, que el va fer, i estant molt a gust tots!!!

Escrit per Albert Espinosa.

SANT ROMÀ DE DELFIÀ I DELFIÀ

Bones de nou:

Les tardes l’hivern es fa fosc aviat, per això la volta del dimecres 9 de Novembre amb en Jordi la vam fer curta visitant les Basses de Delfià.

Sortim puntual de Vilabertran a les 15.30 h., ens encaminem cap a Perelada passant per els voltants del camp de golf, fins a sortir novament a la carretera que porta a Garriguella. Tot i que havia plogut dies abans, la temperatura era agradable 18º, vam agafar un camí que passa al costat del mas de l’Hotús i que ens porta fins a Sant Romà de Delfia (S. XI); un espai que volen fer un pla especial, de la preservació de les basses i el seu entorn.

Un cop allà vam passar per el costat de les basses, que de les darreres pluges estaven plenes; cal destacar l’importància de la vegetació i herpetològia que hi ha a la zona i de la comunitat de tortugues del rierol que hi ha.

Fen la volta per aquells camins enfangats, arribem a Delfià on agafem la carretera comarcal per arribar a Garriguella.

En direcció a Figueres i un cop a dalt al puig de la mala veïna, vam agafar un camí que ens pensàvem que ens portaria al costat del Golf de Perelada, però va ser erroni, ens vam perdre i el mig d’una vinya i seguint per sota dels pòsters de llum, amb alguna que altre dificultat, vam sortir a prop de Perelada,

Es feia fosc, i calia espavilar la marxa i arribar el més aviat a Vilabertran, amb una sortida de 2 hores i 25 minuts amb 30.4 quilòmetres.

Escrit per Marià Llop

PUIG NEULÓS-PUIG AMARGANT

Bones de nou:

Com havíem avançat, aquestes vacances que coincidíem en Jordi Puig i jo (Marià); el nostre propòsit era anar al Puig Neulós. Mirant el pronòstic del temps no tenia clar quin dia fer l’excursió, al final en Jordi i la seva insistència va decidír que el dimecres, amb bó o mal temps.

Doncs dimecres a les 7.30 vam quedar que en Jordi, hem passes a buscar a casa. Vam carregar les bicis al vitara i cap a Cantallops. El dia pintava nuvolós, quasi sense vent i un recorregut que prometia.Quan vam arribar a Cantallops anàvem una mica tard i vam decidir deixar el cotxe més amunt, al coll de Medes.

La sortida va començar passades les 8.45 i un cop a l'altre costat de la tanca vam escalfar planejant fins la Serraria, a partir d’aquí la ruta es va posar més seriota i cap al encreuament de la barrera vam iniciar l’ascens dur, al principi rampes fortes amb moltes pedres soltes i el camí en molt mal estat per les darreres pluges, les parades eren constants i la boira començava a sortir.

Al cap de dues hores pujant entre castanyers , alzines, pins i altres espècies, era prou dur per començar a notar una mica de desgast a les cames, però encara quedaven 4 quilòmetres fins el puig, la boira s’anava intensitat i de 16º ja estàvem a 13º , a mida que anàvem pujant també el vent era més fort. Li proposo a en Jordi de deixar-ho per un altre dia, però la resposta contundent, negativa, va quedar clar que volia arribar fins el final. (Sort que va fer mig cas del meu consell de portar roba per abrigar).

Un cop vam arribar al coll del Pou ens vam arribar al Pou de glaç, ha on ens vam refugia de la ventisca i la boira; allà vam fer un mos, l’entrepà i fruita que portàvem.

Quedàven dos últims quilòmetres d’ascens i preveient el que venia ens vam abrigar, dons les inclemències del temps a 1260 metres comencen a ser fortes . Aquests quilòmetres que són asfaltats el vent era molt fort i et desequilibrava molt de la bici, el ritme de pujada no permetia gaires esforços extres.

Al cap de tres hores, vam arribar a dalt i ens vam reparar del vent en el mur de les antenes. Calia fer la foto de rigor, certificar que en Puig havia arribat al Puig Neulós, l’hi vaig comunicar que el vent a d’alt a la carena del monòlit seria més fort i que només pujaríem per fer la foto molt ràpidament. Un cop a dalt justet ens podíem mantindre drets del vent i de fer la foto amb la forta boira.

La temperatura era de 11º però la sensació amb la tempesta era de més fred, ràpidament vam comencem el descens, abrigat i lentament doncs el vent no permetia anar ràpid o et tombava. Al cap d’uns 4 quilòmetres de baixada més o menys 7 minuts, la climatologia havia canviat severament sense boira i poc vent, el color ocre dels arbres i les fulles a terra, marcaven el final d’aquesta tardor que no deixava entrar l’hivern. Seguint la carretera asfaltada total 9 quilòmetres de descens, fins trobar Sant Martí de l’Albera.



Quedava la part més entretinguda per fer un tram ràpid, planer entre boscos i caminets, de 5 quilòmetres, per tenir un petit descans fins el Pla de l’Arca, que tornem amb les pujades suaus fins arribar al coll de l’Auleda, passant per davant l’Avió només quedava baixa fins a la Cantina, ha on arribàvem a les dues per dinar tot sols, amb la tradicional amanida, embotit i entrecot.


Després una mica de descans i un fart de menjar; contents de la proesa, vam fer l’esforç de realitzar els darrers 4 quilòmetres per arribar novament al cotxe.






Total 37 quilòmetres, amb 990 metres acumulats, i molt contens.

Escrit per Marià Llop